La CNT va ser denunciada per l’associació SGAE intentant amb això impedir qualsevol qüestionament tant de la seva política interna com pública, amb l’únic propòsit de continuar amb el seu enriquiment a costa de milers d’usuaris de qualsevol suport reproductor.

La SGAE és simplement un exemple de com els sectors empresarials aprofiten dia a dia l’usufructe productiu per a mantenir un nivell de vida tan elevat com els sigui possible amb el mínim esforç, però per a això com qualsevol altra associació utilitzen part d’aquests mitjans financers, primer per a evitar qualsevol competència, però de la mateixa forma eliminar qualsevol qüestionament ètic a aquesta política mercantilista i rastrera. Els directius de l’associació SGAE pateixen una malaltia mental que no és una altra que la del capitalisme, aquesta malaltia que l’únic que veuen beneficis al menor cost, per descomptat els importa una merda la cultura, la música, els creadors. A qui els rendeixen pleitesia és als intel·lectuals que de forma reiterada lloen el mercat lliure i sense sentit. Aquesta malaltia la pateixen també els banquers, els empresaris i els polítics, nosaltres com treballadors la coneixem bé perquè recau en el nostre treball mantenir a tant malalt mental.
La sentència ha estat favorable, sospitàvem que ocorreria així, hem estat valentes en el plantejament, el nostre advocat ha realitzat un magnífic treball, però sobretot teníem la raó de la nostra part. Ha estat no obstant això una sorpresa que neguin a la SGAE totes les peticions de la demanda, i que, a més se la castigui condemnant-la al pagament de costes, que no és tònica general en aquests processos.

El jutjat assenyala en els seus fonaments jurídics, amb les seves pròpies paraules dictades per a aquest cas concret, que ha de prevaler la llibertat d’expressió quan, com aquí succeeix, les retribucions econòmiques que l’actora obté per l’aplicació del cànon a determinats suports motiva sempre polèmica i postures enfrontades entre els distints sectors de la societat […] és una qüestió que està en el carrer per afectar als consumidors en general […] pel que és una qüestió opinable, sotmesa a debat amb possibilitat de contradicció i crítica i si bé els termes emprats per a aquesta fi són aspres i durs, reflecteixen el sentir de la societat que entén que el sistema que utilitza l’actora per a finançar-se és desproporcionat i excessiu i que s’està produint un enriquiment injust (sigui incert o no) en detriment del seu propi patrimoni, al veure’s aquest gravat amb un cànon, que l’actora aplica de forma indiscriminada, amb independència que es faci ús o no de determinats suports, el que reflecteix la part de la nostra tesi més arriscada.

La CNT no rectificarà les seves paraules de suport al portal alasbarricadas.org, no s’intimidarà ni per aquesta denúncia, ni pels companys detinguts a Tenerife mentre repartien propaganda informant del conflicte que manteníem amb la SGAE. Que ningú pensi que aquesta baralla és de menor categoria, ni de menor importància a les que realitzem en els conflictes laborals. Estem defensant la llibertat d’expressar-nos lliurement i és precisament això el que intenten acallar. El que estan intentant és que únicament s’escolti la veu dels adoradors dels diners, dels malalts que ho venen tot per a viure a la sombra dels banquers, la patronal i dels miserables polítics. Aquests usurers no desitgen que les seves vergonyes siguin publicitades, que ningú els acusi de l’estafa constant que realitzen a les persones treballadores.

Aquest enfrontament no és únicament amb la SGAE és amb aquest model social, polític i econòmic. I hem de tenir clar que des del primer moment hem guanyat, principalment perquè hem rebut el suport d’amplis sectors de la població que han somrigut al veure la nostra propaganda i s’han sentit còmplices amb ella. Perquè han descobert que avui dia la CNT és qui manté fronts oberts de forma sindical, però també social i un ampli marge de joves, i no tan joves, han descobert una altra forma de plantejar-se un conflicte. Que encara existeix una Organització que segueix aixecant-se contra la censura de la por i la coacció que suposa estar demandat, que encara existeixen persones solidàries, com les que integren la CNT. Hem guanyat la demanda perquè artistes amb molta honestedat han donat suport a la CNT enfront d’aquesta associació de sangoneres. Hem guanyat la demanda perquè així ho diu el sentit comú i la llibertat que professem. Encara queda molt que barallar, doncs sobre nosaltres s’abraonen reformes laborals que atempten directament contra els treballadors contra els nostres drets i la subsistència. Tot això perquè la patronal i la banca segueixin fent negocis virtuals i flexibilitzant la nostra existència, abaratint l’acomiadament o ampliant la jornada laboral.

Contra aquest esclavatge que la malaltia irracional del capitalisme ens condueix, l’única resposta que existeix són els cops de llibertat, i qui encarna aquesta llibertat és aquesta Organització anarcosindicalista que no ha renunciat al comunisme llibertari com a forma de vida.

Perquè la CNT no calla i no es queda en casa.

Secretari d’Acció Sindical, Jurídica i Pro-presos del SP del CN