Gamonal, un exemple per a la lluita
Aquesta lluita és sens dubte una de les millors notícies que ha tingut la classe treballadora en els últims temps, la victòria dels veïns i veïnes de Gamonal davant els cacics empresarials, polítics i mediàtics de Burgos en la seva oposició i enfrontament a la construcció del famós bulevard. És important tant per la victòria obtinguda com pels mètodes d’organització i lluita utilitzats per aconseguir-la.
No serem nosaltres els que entrem en l’interessat i manipulat debat sobre l’ús de la `violència´, malgrat la ben dirigida i orquestrada campanya mediàtica a través de tots els altaveus del poder entorn del succeït al barri burgalès. De la violència i abusos policials amb prou feines en diuen res i si ho fan la justifiquen com a bones plomes agraïdes que són.
Que no ens enganyin, l’única cosa important és que els veïns de Gamonal, farts d’injustícia, desigualtat i de ser ignorats per la classe política, que només actua en favor d’empresaris i altra família, han fet un pas endavant i s’han oposat de manera ferma, rotunda i units utilitzant l’ACCIÓ DIRECTA. Ho han fet a través d’assemblees massives, horitzontals, obertes i sense delegar la seva lluita. Amb això han aconseguit els seus objectius; parar l’agressió social i econòmica que suposa el projecte urbanístic especulador que pretén convertir el carrer Vitòria en un bulevard generador de riquesa per als seus promotors. Ha estat el moviment veïnal qui ha aconseguit paralitzar les obres, no cap ens ni organització política, sempre `útils´ al sistema per criminalitzar les protestes i la solidaritat.
La unió dels veïns ha paralitzat l’obra i ha generat una àmplia solidaritat arribada de tots els racons de l’Estat. Aquesta onada de suport mutu ha aconseguit preocupar, i de bona manera, a la classe dominant. Temen que s’ampliï l’exemple i que la lluita s’estengui; atès que el que més els preocupa és que ens sentim forts i units i la seva hipòcrita pau social es trenqui. El temor al contagi social ha contribuït a la paralització del bulevard.
Ens reforça i alegra veure com el poble ha decidit utilitzar sense embuts ni complexos piquets, caixes de solidaritat i manifestacions espontànies. El moviment assembleari ha demostrat la seva eficàcia i la seva força organitzativa al marge de les vies polítiques institucionals i els camins establerts de protesta que ens ven l’Estat de dret.
Als veïns de Gamonal els sobren raons per mantenir la lluita, obligar a la classe política a complir amb les demandes del barri, aconseguir l’absolució sense càrrecs de totes les persones represaliades durant el procés d’oposició a les obres del bulevard. Això ha succeït perquè ells ho han provocat. Que paguin ells les conseqüències i no les que lluiten.
En els temps que corren en els quals no s’entén o es desvirtua la praxi de l’acció directa, lluites com les del barri de Gamonal contra els amos del “cortijo” burgalès, han de servir-nos als anarcosindicalistes per demostrar de forma efectiva, que l’autogestió i l’assemblearisme són alternatives reals en aquests moments més que mai, portant el seu exemple també a les feines i lluites socials que manté la CNT i per descomptat a nosaltres mateixos.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
En aquest número:
Portada | Sort que ens queda Gamonal
Sindical pàg 3 | Tornem-hi amb Mercadona
Economia pàg 10 | El cooperativisme de Mondragón en crisi
Actualitat pàg 12 | La caritat, anestèsic perfecte
Global pàg 18 | La batalla per Ucraïna
Memòria i Història pàg 22 | La primera llei de l’avortament a Espanya
Cultura quadern central | Entrevista a Javier Krahe: “Fins i tot ara no cal oblidar que el treball és dolent”
Opinió pàg 25 | Futbol, anarquisme i cultura popular
Contraportada | Els nostres locals // Logronyo: Un referent cultural d’ahir i avui