No es cap secret que la situació a sudamerica es difícil i del govern no es pot esperar res en lloc! Però per sort el poble encara te medis per queixar-se, defensar la seva llibertat i informar a la gent de la insatisfacció, lo qual dona al poble la possibilitat d’adherir-se i fer que les veus sonin com si fos una. Tots tenim la banda sonora de la nostra vida, hi ha cançons que et recorden moments i d’altres et conviden a reflexionar. Així que us deixo un petit recull de les cançons que configuren la banda sonora de molts llatins que no volem una terra reprimida! 

“Los Prisioneros” A Xile als anys 80 va sorgir aquest grup de rock electrònic amb lletres  carregades de critica social.  Muevan las industrias, El baile de los que sobran, Sexo i el mític, No necesitamos banderas, fruit del seu primer disc La voz de los 80, Un clar manifest: “con toda honestidad y con la mente limpia, renegamos de cualquier color, ya todas las divisas nos dan indiferencias,  renegamos de cualquier patrón se llame religión, se llame nacionalidad. No queremos representatividad”

  “Los Fabulosos Cadillacs” Aquest grup segur que el coneixeu mes d’un pel tema Matador.  En aquell mateix disc  (Vasos Vacíos– 1993) havia un altre tema inèdit, El V Centenario, que a molts ens va servir per veure que tota aquella historia de la “madre patria” era una gran mentida i jo mateixa aquell any vaig entonar amb orgull aquest cantar :”El V centenario, no hay nada que festejar, latinoamericano descorazonado, hijo bastardo de colonias asesinas, cinco siglos no son para fiesta, celebrando la matanza indígena”  mes tard es van reafirmar amb una estranya combinació de punk, ska i hardcore que es deia Las venas abiertas de America latina. No més em queda recomanar-vos  que us mireu el vídeo de Mal bicho que va ser prohibit a varis països.

“Las manos de Filippi” Ens quedem a l’Argentina per parlar de un grup que fa una curiosa mescla de ska, punk, reggae i rock. Amb cançons polèmiques com  Sr. Cobranza o el himno del cucumelo. A les seves lletres trobem reivindicacions en contra del fons monetari internacional, els poders politics i la patronal com per exemple a Los Métodos piqueteros: “Los mejores, los únicos… los métodos piqueteros! Corte de Ruta… ¡Y asamblea!Que en todos lados se vea El Poder de la Clase Obrera!”

Molotov” Conegut grup de rock mexicà. Les seves lletres porten critiques en contra dels governs  tant del seu país com d’altres. Aquest grup va crear controvèrsia des del començament, sobretot quan van treure al 1997 l’àlbum ¿Dónde jugarán las niñas? Una parodia del disc del grup Maná ¿Dónde jugarán los niños?. A la policia mexicana tampoc no li va agradar gaire que a la cançó  Gimme the Power es denunciés l’extorsió que patia el poble per la seva part. Son moltes les histories que envolten a aquest grup que ha patit com a tants la repressió al seu país per cantar en nom del poble en contra de la burocràcia i els seus mètodes, tant es així que van haver de vendre ells mateixos al carrer el seu primer disc i van estar a punt de ser exiliats. I com van dir ells mateixos a la cançó Voto latino: “Que sentirias si cae junto a ti, una hermana que canto una “Rebel Melody”,asesinos yeah! es lo que son, la única raza que odio de corazón.”

Aquest són no mes quatre grups dels centenars que utilitzen la música per cridar ben alt el seu rebuig al sistema autoritari  que ha portat a sudamerica sencera a viure un drama social i econòmic que de vegades sembla que no s’acabi mai. Ens trobem també als cantautors que no menys radicals ,porten anys i anys cantant pel canvi, entre ells vull destacar al Victor Jara, màrtir del regim feixista xilè al 73. I de banda dels cantautors i els grups reconeguts per la seva ideologia política, he de dir que molts dels cantats que han aconseguit fama mundial, en moments donats de la seva carrera, han utilitzat la seva veu per protestar per diferents causes, com ara la Shakira al disc Pies descalzos (al 95 crear una fundació pels nens colombians que porta el mateix nom que el disc)

Sudamerica sempre ha estat un poble rebel però reprimit i una mostra d’aquesta rebel·lia, que cada dia es més forta, es aquesta musica que fa sagnar les orelles de molts politics, militars i policies i a tots aquells que recolzen els seus règims de corrupció, por i mort.

Kelpie