Aquest 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, no hi ha res a celebrar i sí tot a guanyar. El 8 de Març ha de servir per recordar als explotadors i explotadores que la dona treballadora segueix en la lluita i que no cedirà en la reivindicació dels seus drets.
La dona treballadora pateix de manera més contundent l’explotació, la desigualtat i la pobresa en aquest món regit pel capitalisme, encara més en moments de crisi o de reestructuració del model capitalista com els que actualment patim.
Les dones treballadores veuen ara com se les pressiona per retirar-les del món laboral, comminant-les a tornar a l’àmbit domèstic, insistint amb discursos que valoren la maternitat i el paper de cuidadora que històricament els han estat adjudicats. En els moments actuals treballar és un dret que no hauria de qüestionar-se, doncs és el salari el que ens garanteix l’autonomia sense estar condemnades a la dependència econòmica d’altres persones.
En aquest context podem pensar que la reforma de la Llei de l’Avortament no és gratuïta, ja que significarà que a la dona se li imposi la maternitat i la tornada a la llar encara que no ho desitgi. Per si no en tinguéssim prou amb patir les conseqüències de la Llei Mordassa, com la resta dels treballadors, a les dones se les acusa políticament de ser les culpables dels avortaments, en un intent de menysprear-les i discriminar-les socialment.
Aquest 8 de març, no només hem de lluitar per avançar en la conquesta de drets i la igualtat real entre homes i dones, sinó que ens veiem obligats a defensar un dret adquirit tan important com el de l’avortament. Rebutgem l’atac a l’autonomia de la dona dels sectors més retrògrads del poder polític, econòmic i religiós d’aquest país. Pretenen anul·lar el dret a l’avortament sense importar-los les conseqüències en les nostres vides. Volen imposar els seus valors morals, tan reaccionaris com controladors, sobre les persones, els seus cossos i la seva sexualitat; en definitiva, dirigir una altra part més de les nostres vides en benefici dels seus propis interessos.
D’altra banda, en el Dia Internacional de la Dona Treballadora hem de recordar a les companyes que van ser assassinades, tancades a la fàbrica a la qual van calar foc els empresaris, per reclamar els seus drets laborals, perquè ningú oblidi que la dona sempre va ser activa en la lluita. Des del primer moment es va sumar al moviment obrer, enfrontant-se a una doble batalla per a elles, ja que a part d’oposar-se als explotadors van haver de lluitar davant la resistència que no pocs companys mostraven a la seva incorporació al món sindical i del treball.
Des de l’anarcosindicalisme reconeixem i encoratgem a la lluita a les dones obreres, pel seu dret a treballar i ser independents, per tenir igual salari per igual treball, per ser propietàries del seu cos i la seva vida.
Qui pensi que és una lluita secundària, o la menyspreï, per considerar que amb ella es reclama ser tan explotada com ho són els homes, parteix de la premissa que la dona treballadora conquistarà la seva llibertat al mateix temps que els homes treballadors, quan per fi tinguem una societat anarquista. Però si no lluitem junts aquesta societat no serà realment anarquista. Perquè això passi és obligació de totes i tots lluitar per la igualtat entre treballadors i treballadores, sense mitges tintes.
És la nostra obligació com a anarcosindicalistes treure la bena que impedeix veure que l’actual situació laboral de les treballadores és sinònim de més precarietat, desigualtat salarial, contractes parcials i sectors laborals totalment separats per gènere. A més no pot ignorar-se l’assetjament laboral que pateixen les dones obreres, intolerància, sexisme, etc, pel mer fet de ser dona.
Igualment podem afirmar sense por d’equivocar-nos que la pobresa té nom de dona.
L’organització sindical de les dones treballadores és fonamental per aconseguir els nostres objectius. Dones i homes de la CNT compartim el desig de transformar aquesta societat patriarcal, competitiva, explotadora i injusta.
Volem una societat nova, molt diferent de la que avui coneixem, una societat d’iguals, sense explotats ni explotadors.
I per aconseguir-ho, la classe treballadora hem d’organitzar-nos sindicalment per començar a aconseguir aquesta transformació a la qual aspirem, junts, reconeixent l’explotació que pateixen les companyes pel sol fet de ser dones.
A les nostres mans està demostrar a les dones treballadores que a l’Anarcosindical estan en un pla d’igualtat amb els homes en la lluita.
Sortim al carrer, en el Dia Internacional de la Dona Treballadora, tots i totes, amb el mateix ímpetu que ho fem el Primer de Maig, per deixar ben clar que com a classe treballadora no renunciarem al que considerem que és nostre, que ens pertany. Com a dones treballadores ho tenim tot a guanyar.
Nosaltres parim, nosaltres decidim!
Confederació Nacional del Treball
CNT-AIT
