• El passat onze d’octubre el Govern aprovava una reforma del Codi Penal dirigida fonamentalment a criminalitzar i reprimir accions de mobilització i protesta. L’Estat es prepara així per a un possible esclat social en els propers mesos.

La reforma penal que ha aprovat el govern del PP està pensada bàsicament per criminalitzar i reprimir tots els moviments socials de protesta que s’estan portant a terme a tot el llarg de la península ibèrica. De fet els articles reformats especialment posen l’accent a penalitzar, o sigui convertir en delicte, actuacions que fins al moment no ho eren però que estan intrínsecament vinculades a les accions de protesta i lluita social per les polítiques neoliberals aplicades per l’estat espanyol.

De fet amb aquesta reforma es pot dir que s’ha transformat Espanya en un quarter, per això no és d’estranyar que els elements menys conservadors de la judicatura espanyola com l’Associació de Jutges per a la Democràcia parlin clarament que amb aquesta reforma penal es transforma a Espanya d’un “Estat social a un Estat penal”. Això és així donat que entre la reforma dels delictes existents en el Codi Penal, així com la inclusió de nous delictes en el capítol de desordres públics, atemptats i resistència a l’autoritat, a partir de que s’aprovi aquest Codi Penal tindrem la legislació més dura, més restrictiva de les llibertats individuals i col·lectives de tota Europa; això ens ha de portar a pensar que les retallades socials que s’auguren pel futur han de ser de tal magnitud que han de preparar un codi penal a mesura.

Prenguem per exemple la inclusió en el Codi penal d’un nou article, el 557 ter. que castiga amb pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos a “els qui, actuant en grup, envaeixin o ocupin, contra la voluntat del seu titular, el domicili d’una persona jurídica pública o privada, un despatx, oficina, establiment o local, encara que es trobi obert al públic, i causin amb això una pertorbació rellevant de la seva activitat normal”. Això és convertir en delicte les ocupacions d’oficines bancàries, dit en paraules planes, qui entri a ocupar un banc podrà acabar a la presó.

En el mateix sentit de penalitzar les protestes socials ens trobem amb que el nou article 560 bis del CP sanciona a “els qui actuant individualment, o mitjançant l’acció concurrent d’uns altres, interrompin el funcionament dels serveis de telecomunicació o dels mitjans de transport públic i alterin amb això de forma greu la prestació normal del servei” amb una pena de tres mesos a dos anys de presó o multa de sis a vint-i-quatre mesos. O sigui, que tots els piquets informatius que es muntin en els serveis de transport poden acabar a la presó.

Però això no és tot, amb la nova redacció que se li dóna al delicte d’atemptat contra l’autoritat poden acabar amb els seus ossos a la presó fins i tot aquelles protestes que siguin pacifiques, ja que el nou article 550 defineix com a atemptat contra l’autoritat: “els que agredissin o, amb intimidació greu o violència, oposessin resistència a l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o els escometessin, quan es trobin en l’exercici de les funcions dels seus càrrecs o en ocasió d’elles.”; el seu càstig “penes de presó d’un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l’atemptat fora contra autoritat i de presó de sis mesos a tres anys en els altres casos”. Això suposa que qualsevol actuació en una protesta pot acabar comportant la presó.

A més de tot l’anterior cal assenyalar que també es criminalitza i es condemna amb pena de presó de tres mesos a un any les difusions per qualsevol mitjà de consignes o missatges que incitin a les manifestacions, (ex. art. 559).

Així doncs, companys hem d’estar alerta perquè la reforma del Codi Penal està pensada simple i únicament per a l’esclat social que s’intueix.

Miguel Lucena, advocat i afiliat a CNT Cornellà | Periòdic CNT