Quatre mesos no han creat una rebel·lió al Parlament. Ni ho esperàvem. S’ha aprovat la flamant reforma laboral del PP, la que allibera a l’empresari de qualsevol incomoditat a l’hora de desfer-se dels seus treballadors, i de fer amb ells el que consideri. Una reforma laboral que destrueix i no crea. Destrueix qualsevol vestigi d’ocupació digna que ens quedava en aquest país.

Amb el sindicalisme oficial desmantellat (incapaç de forçar cap canvi a la llei en aquest temps) i directament vinculat al problema a través de les seves subvencions que el lliga de mans i li tanca la boca a l’hora d’aixecar la veu, i els treballadors espantats per un atur present o imminent, el govern gairebé no ha tingut ni protestes en el moment d’aprovar, formalment, el seu decret.

Han fet cas omís de la vaga general del 29 de març, seguida massivament i convocada, entre d’altres, per aquest sindicat. Han fet cas omís de les nombroses i multitudinàries protestes al carrer. Han fet cas omís de la veu del poble, de la gent que treballa, dels del carrer, de la tenda, dels estudiants, dels professors, dels bombers, dels miners, dels metges, els treballadors socials, o sigui, han passat de gairebé tots. De tots nosaltres que fem que funcioni aquesta societat, les persones de debò, les que veus el que fan, el que fem.

La nostra veu, la nostra protesta al carrer i sense ambigüitats ha estat ignorada. El PP ha tingut quatre mesos per afegir onze esmenes (onze!) al seu propi decret. Sense el més mínim problema. Totes aprovades. Avui i ara més que mai els treballadors hem d’organitzar-nos, i organitzar-nos fora del sistema cíclic que es retroalimenta, com un partit de bàdminton, amb els de l’oposició (sigui PSOE, siguin CCOO/UGT) i el govern, que cada quatre o vuit anys canvia de costat però mai de pista, embolicats en un partit amb la CEOE de públic a una banda, els rics a una altra, la classe mitjana posant cerveses al bar. La CNT està farta de prendre aquestes canyes d’engany, i surt al carrer.

En dir-los que no, en rebutjar el seu partit, també hem adoptar estratègies i tàctiques fora del seu joc. Sabem que el bloc polític signara sense dubtar-ho el que els posin davant. La CNT no signa. No posa la mà. I no accepta aquest atac feroç als drets adquirits després de tants anys de lluita.

Són les nostres vides les que estan en joc, no un partit en un palau, i estem disposats a lluitar per elles. Als carrers i als llocs de treball, la CNT rebutja aquesta reforma laboral i ens farem sentir.

Ellison Moorehead

Secretaria de Premsa i Comunicació

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT

prensa@cnt.es / 618 450 411

C/Historiador Domínguez Ortíz, 7 local. Còrdova