Amb aquesta vaga de gana aquests companys reivindiquen la readmissió en els seus llocs de treball de Marcos i Maricruz.

Marcos i Maricruz van ser acomiadats per la multinacional Telefònica aplicant-los la modificació legal inclosa en la reforma laboral del 2010 per la qual es reduïen els límits de baixes mèdiques que una persona pot tenir en un període de temps.

Tots dos acomiadaments han estat declarats improcedents pels tribunals. El de Maricruz per un jutjat social de Madrid i el de Marcos pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el segon cas el Jutjat social l’havia declarat nul per considerar que l’acomiadament vulnerava el dret fonamental de Marcos a l’acció sindical.

L’empresa, en aplicació de la legislació laboral tan favorable a ella, ha optat en tots dos casos per la indemnització i la no readmissió de les dues persones acomiadades.

Estem davant un clar cas d’abús i arbitrarietat empresarial. Aquestes dues persones van estar de baixes mèdiques estimades, signades i controlades pels serveis mèdics del sistema públic de salut i la quantitat de dies ni tan sols superaven el minso topall màxim establert legalment. Per això han estat declarats improcedents.

Però estan al carrer. Mentre Maricruz i Marcos estan patint la insensible canallada d’uns executius que arbitràriament van decidir el seu acomiadament i que es neguen a reconsiderar la seva decisió. Uns altres, com Undangarín o Zaplana, són contractats a cos de rei per Telefònica sense que ningú sàpiga a què es dediquen. Els executius de Telefònica es mostren durs com el ciment amb el feble però submisos i obedients com a bons lacais amb el poderós.

És hora que es readmeti a aquestes dues persones als seus llocs de treball. Les grans proclames contra les últimes reformes laborals han de concretar-se en lluites particulars com aquesta. Marcos i Maricruz han sofert en les seves carns aquestes reformes, han estat víctimes del poder i dels instruments que aquesta nova legalitat li atorga a l’empresa. De manera que la millor forma de dir “no a la reforma laboral” és arremangar-se per aconseguir la seva readmissió.

Ningú dels que estem en contra de les mesures que el poder ens està imposant ens podem quedar de braços creuats davant l’acomiadament d’aquests dos companys. Cadascú de nosaltres hem d’aportar el nostre gra de sorra per aconseguir la seva readmissió.

Si ens toquen a un, ens toquen a tots.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT