fau

El nostre sindicat germà a Alemanya, la FAU, ha estat il.legalitzada. Tot això s’ha portat a terme degut a la legislació alemanya referent a sindicalisme, que opta per un model sindical tutelat per l’Estat i la patronal i no permet la supervivencia d’un model sindical real.

A continuació t’oferim un breu resum dels fets així com la possibilitat d’enviar un e-mail de protesta accedint a la següent direcció que han creat els companys polonesos de la ZSP-AIT en solidaritat amb la FAU-AIT:

RESUM DELS FETS:

Des del dia 11 de desembre de 2009 queda prohibida l’activitat sindical de la FAU berlinesa (sindicat membre de la AIT igual que la CNT). La sentència ha sigut dictaminada sense vista oral i sense que la FAU de Berlín tingués coneixement de les mesures legals adoptades per Neue Babylon Berlín GmbH, empresa amb què manté un conflicte laboral des de fa uns quants mesos. La sentència no només priva a FAU Berlín dels seus drets sindicals en el conflicte, sinó que, a més, li prohibeix autodenominar-se com «sindicat».

Rerefons

Des de juny d’enguany, la FAU de Berlín i la seva secció sindical porten lluitant per un conveni col·lectiu en l’únic cine semi-privat de la ciutat. A pesar que rep subvencions públiques, els seus treballadors/es reben uns sous de misèria i no es respecten els seus drets laborals. Una part important de la plantilla està afiliada a la FAU de Berlín. Aquest conflicte, que representa el primer gran conflicte de l’encara petita FAU Berlín, no només ha tingut ressò a la capital, sinó també a nivell federal (llegeixi’s a Alemanya, a nivell nacional).

Els anarcosindicalistes en lluita, un boicot molt eficient i present en els mitjans de comunicació, millors condicions laborals i de gran abast, i la participació dels/es propis/es treballadors/es, quelcom inusual en Alemanya, han tingut una àmplia repercussió en l’opinió pública. En augmentar la pressió, fins al punt de que els gerents del cine no van poder seguir negant-se a negociar, va intervenir no només l’esfera política, sinó també el sindicat ver.di (adherit a la central sindical DGB) que, sense tenir cap representació en l’empresa, va entrar en negociacions amb la junta directiva de Babylon. Els/es treballadors/es van ser exclosos/es a pesar de les seves protestes.

Avui se sap que darrere d’aquestes negociacions, hi ha un pacte entre els partits polítics del govern de Berlín, el sindicat ver.di i la junta directiva de Babylon per a treure’s a la FAU de Berlín de sobre i calmar la situació. A pesar d’això, la plantilla i la FAU no han callat. L’empresa va reaccionar amb diversos atacs jurídics i ver.di amb una campanya de desprestigi contra la FAU. Van ser prohibides, per ordre judicial, eines de lluita com el boicot i es va posar en dubte la «capacitat per a negociar convenis» de la FAU (en Alemanya això és un requisit previ per a poder firmar convenis col·lectius). Al mateix temps, els gerents van demandar a la FAU en diverses ocasions per distintes frases en notes de premsa i octavilles. No obstant, això tampoc va aconseguir acovardir a la FAU de Berlín. Així es va arribar a l’última sentència que il·legalitzava a la FAU com a sindicat.

La situació a Alemanya

Des d’un primer moment, la FAU de Berlín ha sostingut que en aquest conflicte, per marginal que pugui semblar, no només es lluita per millors condicions laborals, sinó per la llibertat sindical com a dret fonamental a Alemanya. En aquest país no hi ha cap tradició sindical combativa des de 1933. El anomenat «sindicat únic» DGB posseeix un monopoli corporativista protegit per la jurisprudència que impedeix que sorgeixin sindicats alternatius. L’autoorganització i la descentralització sindical no són característiques que estiguin legalment protegides o que es promoguin en els sindicats d’Alemanya.

El modest conflicte de FAU Berlín en el cine Babylon ha demostrat que hi ha una alternativa sindical per primera vegada en la història de la República Federal Alemanya. L’existència d’aquesta alternativa no pot ser tolerada pels sindicats de l’Estat i l’esfera política, probablement temorosos de que s’estenga com un virus. La il·legalització de la feina sindical de la FAU s’ha de veure en aquest context. La sentència implica no poder constituir sindicats d’acord amb la llei alemanya, perquè, encara que sigui paradoxal, la condició de sindicat depèn del reconeixement oficial previ. Els conflictes laborals portats sense aquesta «legalització», sense la condició de sindicat oficial, pot ocasionar dures sancions jurídiques. En dues ocasions, la FAU ha sigut amenaçada amb multes de 250 mil euros o empresonament en cas de no complir les sentències. Per tant, la FAU no pot desenvolupar el seu treball sindical de forma legal arran d’aquest dictamen. Una altra vegada els/es anarcosindicalistes alemanys/es es veuen amenaçats amb una nova prohibició des de les de 1914 i 1933.

La fallada judicial és especialment llicenciosa pel fet que es declarés en un judici sumari sense vista i sense cap possibilitat que la FAU prengués part en ell. Això es deu també a l’absència a Alemanya del concepte de sindicat i a l’arbitrarietat amb la que els poders decideixen en matèria sindical. La RFA ha firmat els acords de l’OIT, però a la pràctica aquests no existeixen, perquè els grans sindicats, gairebé sempre en col·laboració amb la patronal, decideixen el que és un sindicat i el que no. Els sindicalistes tenien més drets amb el Kàiser el segle XIX i en els anys 20. La situació actual a Alemanya s’assembla a la situació de Turquia, per exemple, on els sindicats són il·legalitzats amb freqüència.

Òbviament hi ha la possibilitat de recórrer la sentència, però la FAU de Berlín no pretén agafar-se a això com a un clau cremant. A aquestes altures tot és possible. El clientelisme polític i l’intent d’acabar amb tota iniciativa sindical de socarrel són evidents.

L’abast de la sentència és enorme i de materialitzar-se serà nefast. Des del divendres, la FAU de Berlín és un sindicat il·legalitzat de facto. La sentència podria estendre’s a la FAU alemanya en la seva totalitat. Com precedent repercutirà en el moviment sindical i els drets dels/es treballadors/es en general. Qualsevol alternativa sindical no serà possible en haver-se assentat jurisprudència. Això és una novetat en la repressió antisindical a Alemanya. El patró no només podrà triar ell mateix als seus sindicats, sinó que també podrà decidir què és un sindicat. La lluita obrera, ja sigui en el cine Babylon o en qualsevol altra part, serà il·legal; la desmobilització de la classe obrera s’institucionalitzarà encara més. Ver.di també és culpable per la seva participació antisolidària, i és molt probable que hagi pressionat perquè tingués lloc aquesta sentència, ja que van declarar per escrit que veien a la FAU com un rival i que era necessari actuar en contra d’ella.

fau1