El fet d’haver ostentat la condició de parlamentari durant set anys garanteix el cobrament de la pensió màxima: 2.497,91 euros, una paga brillant al costat dels 347,60 euros de la pensió més baixa del sistema de pensions….

Amb aquest paràgraf es pot començar el document. El braç executor dels que ens imposen la reforma de les pensions, no vol per a ell el que reparteix per als altres.

D’aquesta manera s’aconsegueix que les Corts, mitjançant el nou decret, garanteixin que tots els diputats i senadors amb set anys de mandat puguin cobrar la pensió màxima: 2.497,91 euros mensuals el 2011. Aquesta pensió, els ciutadans comuns només l’obtenen cotitzant 35 anys i sempre que els últims 15 l’hagin fet per la base màxima.

L’objectiu, segons el reglament aprovat a les corts, “és situar als parlamentaris espanyols en un nivell equiparable a la mitjana dels països en el nostre entorn”. No sembla preocuparlos que les pensions que perceben la majoria dels jubilats de classe obrera estiguin molt per sota de la mitjana dels països del nostre entorn. Res, que mentre dos s’estimin amb un que mengi n’hi ha prou que diuen…

Per fer-nos una idea de la situació real dels que formem part de la classe treballadora, les dades confirmen que el 71,5% dels pensionistes obtenen nòmines per sota dels mil euros al mes i el 58,5% dels pensionistes compta amb menys de 600 euros per sobreviure, la qual cosa suposa una quantitat que és menys de la meitat de la mitjana europea.

Segons l’Associació de Societats d’Inversió Col·lectiva (Inverco), el patrimoni dels fons de pensions fins al mes de setembre arribava als 84.626,6 milions.

Fa vint anys, aquests fons només disposaven de 3.214,4 milions, vint-i-sis vegades menys. No obstant això, des que el 1995 va entrar en funcionament el Pacte de Toledo, uns anys després es va produir un salt espectacular fins als 17.441,23 milions. No obstant això, aquests passos no han estat suficients pels qui gestionen els recursos privats de pensions, perquè entenen que podrien obtenir un major tros d’aquest pastís. Els cinc grups més importants que controlen els fons de pensions són BBVA, amb 15.539 milions; seguit de SegurCaixa Holding, 13.710,3 milions; el Santander, 8.896,3 milions; seguit d’Aviva, amb 5.1679,7 milions i Ibercaja, amb 4.489,6 milions.

Els eixos de la Reforma de les Pensions.

El PSOE pretén que el nou termini pel còmput de la prestació per jubilació sigui de 25 anys i el PP hi dóna suport.L’altre gran eix de la reforma és el del retard en l’edat de la jubilació. El Govern vol que passi dels 65 als 67 anys i per deixar clar que això segons el govern es farà sí o sí, el govern s’ha compromès a tancar la reforma el proper 28 de gener.

Què signifiquen aquestes mesures?

L’ampliació del període de càlcul de les pensions, suposarà una retallada de la pensió mitjana de prop del 10% per al 2030. I l’altre problema afegit, l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys, provocarà que la pensió mitjana del sistema es veurà reduïda un 6%.

El “pack”:

Reforma del mercat laboral, reforma de les pensions i reforma de la negociació col·lectiva. Aquest últim punt és, per tant, l’únic que li falta a l’Executiu per poder complir rigorosament la prescripció reformista marcada per Brussel·les.

La idea de la patronal, l’Estat i les entitats financeres, és aprofundir en la flexibilitat (sinònim de precarietat laboral) a les empreses, i aquesta suposada flexibilitat passaria per generalitzar les clàusules de despenjament (cosa que d’altra banda ja s’inclou en la reforma laboral del passat estiu) i en la simplificació de convenis.

El context:

Aquesta sèrie de mesures, es volen portar a terme en un context, on Espanya és un dels països d’Europa amb una edat “real” de jubilació més alta (63 anys i 10 mesos).

El Govern al·lega per portar a terme aquestes agressions en que l’augment de l’esperança de vida (hi haurà més pensionistes en el futur) fa necessària la reforma. Però no és menys cert que es poden fer cotitzar els contractes que estan en l’economia submergida, es pot evitar que les dones guanyin un 30% menys que els homes i, per tant, cotitzin menys, es pot elevar el salari mínim (un dels més baixos d’Europa), i es poden elevar les cotitzacions màximes (3.198 euros/mes).

L’objectiu:

El govern, vol vendre’ns la moto dient que defensa el sistema públic de pensions, però el cert és que poc a poc aquest Sistema neo-liberal, està posant en mans de les grans entitats financeres les conquestes públiques, de manera que en un futur no gaire llunyà ens trobem en un model semblant al dels Estats Units, on t’ha de pagar un pla de pensions, sanitat o d’estudis per posar tres exemples. Això representa un gran pastis que el capital no es vol perdre, aprofitant la difícil situació per la qual ens està fent passar i per això és necessari que la classe treballadora reaccioni, que torni al sindicat revolucionari i planti cara. No podem assegurar que si plantem cara guanyarem la batalla, però el que sí podem garantir des de CNT és que nosaltres estarem a primera fila al costat de qui hi vulgui ser-hi.

CNT Olot.