Sota una pluja i un fred intensos ens hem concentrat una trentena de persones per mostrar el nostre rebuig a la Reforma de les Pensions i a totes les retallades que el govern, amb la complicitat de la classe política i de CCOO i UGT està impossant als treballadors i treballadores.
Malgrat la climatologia la valoració d’aquesta acció ha estat bona i cal dir que seguirem denunciant públicament aquestes retallades i totes les que vinguin en un futur.
Aquest és el manifest que s’ha llegit durant l’acte:

La crisi econòmica no pot ser l’excusa per fer-la pagar als més dèbils. Després de dècades de lluita per aconseguir els drets laborals i l’estat del benestar, les classes treballadores han de lluitar conjuntament per al seu manteniment. L’associacionisme de base és el primer esglaó en la defensa dels drets socials i laborals. Només amb l’assumpció de la democràcia participativa podem garantir el manteniment dels nostres drets.

És per això que avui estem aquí donant exemple de lluita al carrer, perquè això ho hem d’arreglar els i les ciutadanes, mostrant el nostre més enèrgic rebuig a la imposició i a la retallada dels nostres drets socials. No podem esperar cap regal d’una classe política supeditada als interessos de transnacionals, la banca i la patronal més rància.

Hem de tenir en compte que l’abast d’aquestes retallades no afecta únicament el nostre present o futur immediat. Aquestes reformes van més enllà i arriben a tocar el futur dels nostres fills i filles. No hem d’oblidar, que el que estem fent avui aquí és un acte de dignitat i de defensa dels nostres drets com a treballadors.

No sabem si amb aquest acte i els altres que s’estan duent arreu del país serviran de res, però el que sí tenim clar i avui d’es d’Olot ho volem expressar, és que aquí no acaba la lluita i que això és només un punt de partida si el govern decideix seguir endavant amb aquestes mesures antisocials.

Ens hem guanyat el dret a un descans digne com a treballadors i les pensions són innegociables.

És mentida que el sistema de pensions és insostenible. En 30 anys ha tingut sempre superàvit i no es pot basar en l’envelliment de la població la seva futura fallida, doncs molts altres aspectes fan que pugui continuar essent sostenible i són aquests també els que han de ser atesos correctament.
El nivell d’ocupació i d’atur, el nivell salarial, el creixement econòmic, la distribució de la renda, la productivitat laboral, la qualitat d’ocupació i l’extensió de l’economia submergida són alguns dels factors dels quals depèn la sostenibilitat del sistema de pensions.

No oblidem que si ara s’està atacant des del BM o l’OCDE el sistema de pensions públic, és simplement per interessos de les grans entitats financeres, les quals aspiren a obtenir un tros més gran d’aquest pastís, aconseguint que s’apliquin els plans de pensions privats, cosa que és l’objectiu primer abans de passar a l’ofensiva amb el copagament sanitari o el de l’educació.

Per revertir la situació de suposada fallida de les pensions, abans es podrien abordar altres aspectes com deixar de pagar part dels acomiadaments laborals amb diner públic, que les dones deixin de cobrar de mitjana un 30% menys que els homes, lluitar contra l’economia submergida i el frau fiscal, que segons la Universitat Pompeu Fabra arriba als 80.000 milions d’euros anuals, i el més important, treballar menys per treballar tots i així poder augmentar els ingressos a la seguretat social.
I no oblidem que paràsits socials com l’exèrcit s’enduen 17.000 milions d’euros anuals i es subvenciona a entitats religioses amb xifres astronòmiques en un estat que es declara aconfesional. I el més sagnant, és que les burocràcies sindicals, les quals no tenen vergonya i s’assenten a negociar els drets laborals dels nostres fills, únicament aspiren a seguir asseguts a la seva poltrona, allunyant-se cada cop més dels interessos dels qui diuen defensar. Aquestes burocràcies sindicals ens costen 60 milions d’euros anuals en subvencions directes i no pateixen crisi, al igual que els parlamentaris i senadors que ens volen aplicar aquesta nova retallada, els quals es garanteixen la pensió màxima de 2400 euros pel sol fet d’haver estat 7 anys ocupant un escó i tot hi això no dubten a retallar-nos les nostres. Això a casa nostre se’n diu pocavergonya!

No oblidem que l’augment en l’edat de jubilació farà que els que volen treballar els costi més trobar feina i als que es volen jubilar els hi posa més dificil. La taxa d’atur juvenil està en el 40%, pero amb aquestes mesures els costarà més trobar feina donat que els de major edat no poden plegar de treballar.