CNT denuncia els crims del franquisme
La Confederació Nacional del Treball presenta el dimecres 19 de desembre a Argentina denuncia contra els crims del franquisme, dins del procés que es tramita en aquest país contra el genocidi comès pel règim des de 1936 fins a 1977. D’aquesta manera la CNT-AIT se suma a les accions empreses davant els jutjats argentins per part de familiars d’assassinats i desapareguts, associacions de recuperació de la memòria històrica i altres entitats personades en el procediment.
La CNT pretén així treure a la llum la repressió soferta per l’organització i el Moviment Llibertari des del cop militar del 18 de juliol de 1936 fins a la promulgació de la llei d’amnistia de 1977, una llei que pretén passar pàgina als més de 40 anys d’un règim instaurat per la força i basat en la violència física i social. El seu màxim dirigent i executor, el general Francisco Franco, va comptar per a això amb la col·laboració de diferents sectors militars, financers, polítics i eclesiàstics catòlics, tots ells implicats en l’autoria i direcció del cop.
La CNT entén que aquesta Llei d’Amnistia incompleix de manera flagrant la normativa internacional, especialment en el que concerneix als capítols de genocidi i desaparició forçada. Coincideix en això amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, que va demanar formalment el passat 10 de febrer la seva derogació al Govern d’Espanya, per entendre que incompleix la normativa internacional sobre Drets Humans i impedeix en particular, entre d’altres, el dret de reparació.
Personada com a denunciant, la central anarcosindicalista aporta milers de noms dels seus militants repressaliats pel franquisme, testimonis i declaracions de testimonis presencials i supervivents, així com documentació relativa a l’espoli i confiscació de béns mobles, immobles i comptes bancaris pertanyents a la CNT.
Al llarg de les seves tres-centes pàgines, la CNT denuncia i desglossa els capítols de la repressió soferta per l’anarcosindicalisme des dels primers moments del cop fins als encausats en el famós TOP (Tribunal d’Ordre Públic), passant pels assassinats, desapareguts i torturats, els camps de concentració, els batallons de treball i les fosses comunes que l’estat espanyol segueix encara sense reconèixer i dignificar.
La CNT-AIT proclama pública i enèrgicament enfront d’un oblit còmplice, el seu desig i interès per posar de manifest i difondre el desastre que va suposar la instauració del franquisme, així com els esquinçadors impactes que va generar a l’organització confederal ser esquer preferent de l’acció repressiva d’aquest règim totalitari durant decennis. Un balanç objectiu del relatat, transcorreguts ja gairebé tres quarts de segle del cop militar i una vegada consultada la nombrosa bibliografia especialitzada sobre la Guerra Civil espanyola, llança les següents dramàtiques xifres, algunes d’elles basades fins i tot en fonts oficials del govern franquista: 50.000 afusellats, 73.000 assassinats a la rereguarda, 30.000 desapareguts, 500.000 interns a camps de concentració, 10.000 morts en camps de concentració, 300.000 empresonats i un nombre indeterminat de violacions, raptes i robatori de nens.
Els inductors i responsables directes del cop van planejar amb detall no només el cop militar, si no una veritable estratègia de terror que va quedar plasmada en diferents documents ideològics, estratègics i tàctics que la CNT denuncia. En la mateixa s’exposen dades substancials corroborades tant oral com documentalment per part d’investigadors de la pròpia CNT-AIT, professors universitaris i publicacions a aquest efecte realitzades per grups de recerca de memòria històrica, en les quals s’han barrejat documents oficials, declaracions personals i informacions procedents de repressaliats i familiars, que moltes vegades ni consten en el corpus legal ni en els registres de la pròpia administració.
L’informe no és ni pretén ser exhaustiu en aquest punt, però si és fidel reflex i traça indicativa de la realitat que va ocórrer en tot el territori espanyol. Per això s’ha optat per presentar sèries estadístiques de la repressió a membres de la CNT-AIT i el moviment llibertari, en diferents províncies o regions molt significades des del primer moment del cop militar per la virulència de la seva actuació, procés en el qual destaca la indefensió jurídica dels encausats, el violent maltractament i segregació del que van ser objecte ells i els seus familiars, l’ocultació de l’anomenada repressió directa amb assassinats sense previ judici, els anomenats “passejos” o assassinats indiscriminats per part dels cossos policials i militants extremistes de Falange o Requetés, les “saques” de les presons per procedir a l’assassinat de presos mitjançant falsos alliberaments o la “llei de fugues”, multes i confiscació de béns i alienació del patrimoni sindical, generant-se així un estat de terror i por entre la població, a la qual se li va ocultar l’existència de nombroses fosses que avui dia segueixen aflorant en un mapa que afecta a tot el país. Una part significativa d’aquestes fosses, cunetes, coves, mines, congosts, etc., en els quals van ser abandonats els cossos de molts dels repressaliats segueixen sense ser catalogades ni molt menys exhumades, malgrat existir una inoperant Llei de Memòria Històrica promulgada el 31 d’octubre de 2007, que obliga a la pràctica a familiars, entitats afectades i grups de memòria històrica a buscar pel seu compte recursos per procedir a l’exhumació de les restes, comptant en moltes ocasions amb una mínima col·laboració judicial per permetre les mateixes.
En els casos en els quals ha estat possible, amb una fiabilitat superior al 95 %, la informació continguda sobre repressaliats ha estat verificada amb índexs onomàstics de la Causa General, del Tribunal Nacional de Responsabilitats Polítiques, de la Comissió Liquidadora de Responsabilitats Polítiques, del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, del Jutjat Especial de Perillositat Social i del Ministeri de Justícia-Direcció general de Presons, complementant-se amb l’acarament dels informes de defuncions procedents de Registres Civils i llibres de defuncions de cementiris.
La repressió ocorreguda de 1966 a 1977 pot acarar-se a nivell judicial amb la documentació del Tribunal d’Ordre Públic T.O.P. (creat el 2 de desembre de 1963 i dissolt el 4 de gener de 1977), encara que aquí la dificultat és major, ja que l’administració en existir encausats amb vida, entorpeix molt la seva consulta. Part substancial de la recerca d’aquest període està per fer, ja que els terminis legals en molts casos encara no han transcorregut, encara que molts familiars dels repressaliats de segona, tercera o fins i tot quarta generació així ho estiguin demandant des de fa temps. Van ser anys en els quals l’Estat va demostrar una gran perícia en la infiltració en uns mitjans confederals molt afeblits després de la guerra i la postguerra, tant com en pràctiques d’intoxicació i desprestigi del Sindicat, prèvies a processos d’escissió afavorits des d’instàncies del poder al davant del qual es trobava, entre d’altres, el que va ser ministre franquista d’Interior Rodolfo Martín Vila, que va destacar per ostentar alts càrrecs dins del règim com a Ministre de Relacions Laborals, Procurador en Corts o Cap Provincial del Movimiento de Barcelona.
Quant a l’espoli dels béns del patrimoni sindical, reflex de l’esforç dels seus militants per crear una xarxa de seus sindicals, cooperatives, ateneus llibertaris, escoles racionalistes, col·lectivitats econòmiques, menjadors, etc., la CNT-AIT segueix reivindicant a l’Estat espanyol un volum significatiu del mateix, part del qual va ser alienat violentament pel franquisme.
La CNT-AIT com a organització sindical emblemàtica dins de la classe obrera espanyola en el moment del cop militar i predominant en l’espectre laboral en moltes províncies, comptava amb prop d’1.700.000 afiliats, xifra que després durant el conflicte civil va créixer amb la suma de nous adherents. Aquesta posició sumada als seus tradicionals plantejaments de defensa del treballador, del desfavorit, del suport mutu i de l’internacionalisme, va determinar ser objecte d’un atac selectiu i deliberat per part dels grups més reaccionaris procedents de l’estament polític, militar o religiós, tenint continuïtat aquesta actuació fins a fins i tot conclosa la denominada “transició política” a l’actual model de monarquia parlamentària, en els anys vuitanta del segle precedent.
Compleix dir amb orgull i tristesa que una bona part de les xifres indicades està nodrida amb membres de la CNT-AIT, que la pròpia organització estima en una xifra no inferior a un terç dels afusellats, assassinats, desapareguts, presoners i empresonats pel règim franquista. Les dificultats, passades i actuals, en l’accés a fonts d’informació relatives a la repressió del règim franquista, al costat del desinterès i indolència quan no desídia de l’Estat espanyol a afrontar un procés de memòria històrica que reivindiqui el reconeixement i bon nom de tots els repressaliats, es presenta com una tasca urgent a realitzar.
La CNT tracta ara d’intensificar les accions per aconseguir-ho promovent la major difusió possible sobre la repressió durant el franquisme, de manera que les generacions futures ben informades de l’ocorregut puguin rebutjar aquest tipus de plantejaments de barbàrie. La Confederació pretén estudiar en profunditat i posar en relleu els impactes de la repressió franquista, fins ara gens ben coneguts en la seva integritat, recuperar la veritable memòria de tots els que van donar el seu esforç i la seva vida per la llibertat, impedir la tergiversació de la història real, recuperar el bon nom d’unes víctimes oblidades moltes vegades anònimes i destacar l’exemple desinteressat de tots els confederals i llibertaris en general que es van oposar a la dictadura. Els nostres objectius no poden ser uns altres que trencar la por que encara es troba assentada en la societat espanyola en relació amb la memòria històrica, superar els múltiples obstacles que des de l’administració es posen a la recerca en aquesta temàtica i difondre entre la població, especialment entre les noves generacions, el magnífic i generós esforç que van realitzar aquells que van lluitar per un futur lliure de tiranies.
Podeu veure la denuncia presentada complerta a l’enllaç:
Secretaria de Cultura
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT