Cap a la vaga general

Les organitzacions sindicals Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT), Solidaritat Obrera (SO) i Coordinadora Sindical de Classe (CSC) ens vam reunir el passat 24 de juny a Madrid per valorar les respostes que, davant l’atac sense precedents que treballadors i treballadores estem patint per la política de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats, hem d’oposar en un procés de lluita coordinada des de la unitat d’acció i de classe.

Les diferents organitzacions sindicals participants compartim el rebuig frontal a unes polítiques que, amb les successives reformes laborals, les retallades en el sistema de pensions, la reforma de la negociació col·lectiva i les retallades socials i en els serveis públics, pretenen, una vegada més, que siguin els treballadors i treballadores, i els sectors més dèbils de la societat, els qui paguin la crisi capitalista.

Compartim igualment la necessitat de posar en marxa una resposta en comú, que per sobre de les diferències, avanci cap a la unitat dels treballadors i treballadores en la mobilització i la lluita, contant amb la participació de totes aquelles organitzacions sindicals, col·lectius de treballadors i moviments socials contraris a la política de pacte social i desmobilització impulsades des del sindicalisme institucional de CCOO i UGT.

Creiem necessari lluitar des de la ruptura amb un model sindical, que en els últims 30 anys ens ha conduït a successives pèrdues de drets, i que en aquest moment de crisi aguda del capitalisme, ha demostrat la seva complicitat i la seva falta de voluntat i capacitat per a donar una resposta als atacs contra la classe treballadora. Un model sindical que ha promogut un sindicalisme institucionalitzat, dependent de l’Estat, dirigit a impedir la mobilització i la participació real de la classe treballadora en organitzacions sindicals autònomes i amb voluntat de lluita.

 

 

La reforma de la Negociació Col·lectiva, que s’està tramitant al parlament és, a més d’una nova i greu retallada de drets, una volta de rosca més per a tractar de controlar la conflictivitat laboral i la lluita social, consolidant el bisindicalisme institucional i el seu paper com a gestors de la crisi a favor dels interessos capitalistes, retallant encara més la capacitat d’acció d’altres organitzacions sindicals, i la llibertat sindical dels treballadors i treballadores.

La reunió del 24 de juny és el primer pas d’un procés que en els pròxims mesos ha d’impulsar la mobilització des de reivindicacions comunes, debatudes i assumides pels treballadors i treballadores, amb una Vaga General a l’horitzó amb capacitat d’afrontar l’actual ofensiva i avançar en la conquesta de nous drets socials.

Els successos ocorreguts a partir del 15M han trencat amb el clima de passivitat previ i ens situa en un escenari de mobilització sense precedents, des de que va sorgir la crisi, que ara s’ha de traslladar als centres de treball, situant les reivindicacions socials i econòmiques de treballadors i treballadores al centre del debat públic, aportant a aquest moviment les eines necessàries per a la confrontació i la lluita en el terreny econòmic i laboral, complementant a les demandes socio-polítiques l’acció concreta contra el capitalisme.

La situació ens exigeix una resposta proporcionalment igual de contundent que les mesures que estem patint els treballadors i treballadores i per això considerem necessari no només continuar amb les lluites sindicals que portem a terme, sinó donar un pas que trenqui definitivament amb aquest model de sindicalisme institucionalitzat i generar un precedent en el que siguem els sindicats de classe qui comencem a marcar els temps des de l’acció ofensiva per a aconseguir els nostres objectius.

 

CNT, CGT, Solidaridad Obrera