Una lectura llibertària

del Moviment LGTB

 

 

 

Les organitzacions pro-governamentals LGBT, han propiciat un concepte d’acceptació social, emmotllat al que la societat està preparada per a acceptar. No ha qüestionat el model heterosexista que impregna tota la nostra cultura heretada del jueu-catolicisme, fonamentada sobre la construcció política i social del patriarcat, i segueix avui dia profundament arrelada en el comportament col·lectiu i personal. Encara que reivindiqui i construeixi altres models familiars, segueix sostenint un model familiar íntimament lligat al model heterosexual, però que en cap cas qüestiona o lluita contra aquesta Institució social que reprimeix la llibertat de l’individu enfront de la pressió socio-familiar. Exclou i renega d’altres múltiples practiques sexuals i identitats, estigmatitzant i censurant a milers d’individus sota el seu discurs moralista. Ha blindat zones tradicionalment d’ambient, construïdes per activistes en un principi com espais alliberats en les grans ciutats; en barris elitistes i classistes per a una minoritària comunitat Gai, que no és ni obrera, ni puta, i si taurons de les finances i de l’explotació del Bussines rosa. Han contribuït a la cimentació de rols, transmetent un missatge ple de clichés i materialismes sobre el que avui dia és i ha de ser un Gai i una Lesbiana. Han venut el contingut que un dia van tenir, per a acomodar-se a l’espectacle capitalista.

 

El conflicte de fons segueix estant en punt mort, i no ha variat gaire. La societat ja no s’escandalitza, d’acord, però que a ningú li toqui en la seva família. L’homofòbia segueix sent el problema de fons, i la discriminació, i la por segueix marcant la fase d’identitat sexual i de gènere de tots/es els joves. Forçant en la construcció d’una doble vida a moltes persones. Genera conflictes que no totes superen en l’acceptació de la seva condició i orientació sexual, provocant sofriment i en molts casos arrossegant a unes al suïcidi, i a altres a la repressió sexual. Situa a la dona i el femení en un segon pla, predominant la masculinitat i sostenint la lesbofòbia i el sexisme entre la comunitat gai.

 

Si per a aquestes organitzacions LGBT, ser gai és sinònim de reproduir les mateixes pautes socials, jo i altres moltes ens quedem en la vorera de davant i preferim ser mariques, bolleres, i putes amb dignitat, criteri i personalitat.

 

 

Jose Luis Corrales ha participat en diversos projectes llibertaris d’activisme LGTB i és militant del sindicat CNT. Extracte d’un article publicat al CNT de Juliol.