Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

El anarquismo individualista en España (1923-1938)

Xavier Díez

Virus editorial

392 pàgines

20 € 

L’individualisme anarquista és un corrent dintre de l’anarquismo que es desenvolupa en la segona meitat del segle XIX a Europa i EE. *UU., especialment a través de l’obra de pensadores com Stirner o de Thoreau, i que viu la seva eclosió a la fi del XIX i principis del XX amb les aportacions, entre d’altres, d’Armand, Ryner, Warren i Tucker.

Les idees individualistes arriben a la fi del XIX a Espanya de la mà de revistes com La Revista Blanca de Federico Urales i Soledad Gustavo, i de les primeres traduccions de Nietzsche, Ibsen, Tolstoi o del propi Stirner, en un moment en què el món intel·lectual, en plena crisi pels desastres colonials, està en un procés d’acostament a l’anarquisme, en les publicacions del qual col·laboren autors de renom com Unamuno, Azorín o Pío Baroja.

Encara que no es pot parlar d’un individualisme anarquista propi a Espanya, donada l’absència de grans pensadors adscrits a aquest corrent de pensament, el cert és que les idees individualistes tenen una gran presència en el món llibertari hispà a partir de la dècada dels vint i fins al final de la Guerra Civil.

Sent sempre un corrent minoritari, i en plena efervescència de l’anarcosindicalisme, les temàtiques pròpies de l’individualisme: el conflicte individu sociedad, l’autoformació com a forma d’alliberament, la crítica de la revolució, la crítica de l’industrialisme, el naturisme, el nudisme, l’amor lliure, l’educació sexual, l’antimilitarisme, el nacionalisme, etc…  arriben molt més enllà dels reduïts cercles individualistes i impregnen els debats de tot el moviment anarquista, ja sigui provocant rebuig o adhesió.
L’individualisme no arribarà a comptar a Espanya mai amb cap tipus d’estructura organitzativa pròpia, i s’organitzarà a partir de grups d’afinitat reunits entorn d’entitats com l’Ateneu Naturista Eclèctic i Els Amics del Sol, o infinitat d’agrupacions vinculades a moviments com el naturista, l’antimilitarista o l’esperantista, i sobretot a partir de publicacions pròpies com Ètica, Iniciales, Al Margen o Nosotros, o afins com La Revista Blanca en la seva segona època o Estudios; totes elles amb una important labor de traducció dels pensadors europeus i nord-americans, i d’edició de llibres divulgatius.

L’individualisme anarquista tindrà a Espanya una importància cultural de primer ordre, i bona part de les seves idees i qüestionamients segueixen tenint una gran importància a l’hora de reflexionar sobre un futur de llibertat i justícia per a tota la humanitat.