Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

 

Estado de wonderbra.

Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género.

Bárbara Biglia y Conchi San Martín (Cordinadores)

Virus Editorial

302 pàgines

18 €

 

 

Esperin, esperin, un moment! meravellosa dieu? pot alguna cosa ser meravellosa quan apreta tant? I aquesta subjecció no tindrà alguna cosa a veure amb els mandats de gènere, amb la inscripció a les classes socials, amb la invenció de les races, amb l’heterosexualidad obligada, amb la diferència?

Però? fins a quin punt aquestes preguntes no són més que velles queixes que no tenen sentit en les nostres actuals democràcies?

Efectivament, hi haurà qui cregui que en contextos que s’autodefineixen com a paritaris ja no resulta necessari l’anàlisi feminista. No obstant això, com interpretar llavors les quotidianes evidències de violències i discriminacions de gènere? Ignorant-les i ratllant-les d’un cop?; identificant-les com alguna cosa merament individual, que li toca a cada persona segons tingui més o menys sort en la vida?; considerant-les simplement com simulació col·lectiva d’hordes de feministes histèriques?

Ens sembla que en els actuals discursos quan s’aborda la comprensió de les violències de gènere apareixen diversos llocs comuns que solen desviar la mirada cap als símptomes oblidant les arrels. Enfront d’això creiem important mostrar l’estreta relació de subjeccions i violències amb elements d’estratificació i poder social reconeixent que no es tracta de reductes del passat sinó part d’un dolorós present.

Així en aquest llibre, a través de mirades feministes, intentem abordar aquesta qüestió formulant interrogants, qüestionant respostes, posant a debat símptomes i arrels, deslligant subjeccions i finalment obrint espais de comunicació per a les subversions.

Com? Ajuntant veus en un diàleg col·lectiu. Veus que narren les violències exercides en la construcció de la nostra identitat generitzada, dels nostres cossos, de la nostra sexualitat, del nostre lloc en la història, en els mitjans de comunicació, en l’educació i en el poder. Veus que lluny de parlar des de la victimització i infantilització ho fan des del reconeixement de la capacitat d’agència de les protagonistes.